Evolució de la pilota valenciana
Del cuir al plàstic
La història de la pilota valenciana no sols s’escriu amb grans partides i figures llegendàries, també amb la innovació silenciosa que ha permés la seua expansió. Un clar exemple és la transformació d’un dels seus elements més icònics: la pilota de vaqueta.
Un primer intent que va obrir camí
A principis dels anys 80, Vicent Lluzar Serneguet, industrial de Godelleta i apassionat de la pilota, es va proposar un repte ambiciós: reproduir la clàssica pilota de vaqueta amb materials plàstics. En 1981 va crear una pilota experimental feta d’una mescla de clor, cautxú i altres compostos que imitava fidelment l’original en grandària, pes i aparença.
La seua visió era clara: fabricar una pilota resistent a l’aigua, amb un pot constant i sense necessitat de cures especials com el greixatge. Encara que la Federació va donar el seu suport inicial, la pilota no va ser ben rebuda pels jugadors, els qui al·legaven que “es pegava a la mà”, la qual cosa va acabar relegant el projecte a l’oblit. No obstant això, aquella primera proposta pionera va establir les bases d’una revolució que arribaria anys després.
L’impuls definitiu: Venancio Biosca
A la fi de la dècada, la innovació va prendre un nou impuls gràcies a Venancio Biosca, gerent de Plàstics Biosca i amant del raspall. Des d’Alfarrasí, va començar fabricant didals de plàstic tradicionalment fets de pell i poc després va desenvolupar les primeres pilotes de plàstic.
La proposta de Biosca va tenir un acolliment molt més favorable. El seu disseny no sols era més durador i econòmic, sinó que facilitava la introducció del joc en contextos educatius i recreatius. Gràcies a les seues pilotes, més escoles i clubs van poder accedir a material assequible i resistent, contribuint al creixement de la pilota valenciana en noves generacions.
Una innovació al servei de la tradició
El pas del cuir al plàstic no ha estat una simple modernització, sinó una estratègia per a democratitzar el joc, fer-lo més accessible i garantir la seua continuïtat. Avui, tant pilotes tradicionals com plàstiques conviuen en trinquets, pistes escolars i carrers, demostrant que l’essència del joc continua viva, adaptant-se als temps sense perdre la seua identitat.